Tesi:

Considero que son necesarias estrategias didácticas que propicien instancias de comunicación abarcando no solamente el aspecto académico y que estimulen a la construcción de espacios que nos inviten al placer de compartir y formar parte de un grupo, mientras vamos construyendo el conocimiento.

También se opina que el tutor tiene un papel fundamental en lo referente a la afectividad en los entornos virtuales por que de su sensibilidad depende que genere sensaciones de acercamiento, sostén, seguridad, curiosidad por investigar, placer en el descubrir, pensar, y una confianza en que se podrán superar los miedos o inconvenientes,…

E igualmente indico que debemos de mantener una comunicación humana, además de la buena calidad académica, que genere espacios dinámicos, con ganas de aprender e interactuar; y, todo ello, tiene mucho que ver con la mirada proactiva y la energía que manifiesta el tutor.

En síntesis, el rol de la persona que acompaña a los alumnos es fundamental en los espacios virtuales puesto que son necesarias "otras maneras de estar presente".

Se dispone del video https://www.youtube.com/watch?v=_5S-Qgz9uLo

Y parece que coincide con lo que estamos charlando.

En definitiva, que las cuestiones planteadas sobre la afectividad presentan una cruda realidad sobre nuestras prácticas.

Y podemos ver http://portal.educ.ar/debates/eid/webcreatividad/debate/el-presente-que-no-vemos-1.php
Y usando mi lengua familiar les digo:

En ser mestre, sempre m'ha agradat esbrinar com aprenem tant des dels mes de menuts, tot passant per la infància, l'adolescència, la joventut i la vellesa. I la tasca d'ensenyar és, dia rere dia, més apassionant, plena de riqueses psíquiques, valors, comportaments, gestions dels coneixements, els nous recursos de tota mena, els fets conceptuals, les metodologies didàctiques per tal de treballar arreu les activitats dins a les aules com també fora o el que en diem l’educació no presentada tan formalment i fins i tot la informal; puix que, bo i ensenyant aprenem i la pràctica fa el mestre, sobretot quan li renaix una nova teoria i la porta a termini i això es desenvolupa de mode successiu.

El fet més meravellós és observar com es va tot desenvolupant la creativitat innata de qualsevol xiquet quan és ben motivada pels seus familars i els docents; per la qual cosa, cada persona és singular i, per això, ben sovint, els seus interessos són ben diversos; i considero que aquesta temàtica es troba poc desenvolupada dins les diferents etapes de les institucions educatives.

M'agrada l'Orientació personal i professional de la qual en sóc coordinador així com de l'acolliment universitari.

Escric a la Revista Didàctica, Innovació i Multimèdia (DIM) i en aquests moments participo a les recerques 1, 2, 3, 4 i sobre Formació i Desenvolupament Professional dels Docents a la Societat del Coneixement.

Unes paraules des de la Facultat d'Educació de la UNED del curs 2006-2007.

Web actual:

http://www.xtec.es/~tperulle/act0696/notesUned/projecte/index.html

“Las escuelas matan la creatividad”

"Aplicación de un modelo de calidad para evaluar experiencias e-learning en el Espacio Europeo Universitario"

Un bon espai; i millor és encara el caliu que l’envolta; a més a més, de la qualitat humana que hi traspua a mode osmosi bo i embolcallant-lo tendrament.

La escuela que deseo

Cal sempre “la col•laboració de les famílies, les mestres i les institucions públiques".

Paraules de Josep Mª Ainaud de Lasarte.

AINAUD, J. (2001): Mestres que han fet Catalunya. Mediterrània. Barcelona.

Salutacions ben cordials.